Un cop finalitzades les reflexions dels cincs grups, em toca fer la reflexió personal. Considero que la realització d’aquest Bloc m’ha portat més d’un mal de cap.
He de reconèixer que no sóc una noia gaire fanàtica de les noves tecnologies, ja que em costa bastant aprendre el seu funcionament i sóc bastant antiquada en aquest sentit.
Així doncs, és la primera vegada que escric en un bloc, on tothom hi pot entrar i llegir les meves reflexions. Per això, en el moment que vaig saber que aquesta pàgina també em podria servir en un futur i que estava permès escriure el que volgués vaig pensar que havia estat un bona idea.
Tot i això, em va costar molt posar-me a escriure. No sempre és fàcil donar la teva opinió en temes que no estàs acostumada i que no estàs acostumada a tractar a la teva vida diària.
Per això, he hagut de reflexionar sobre coses que mai m’havia plantejat, i això és molt positiu.
A més, estic contenta d’haver-lo creat i m’agradaria seguir escrivint sobre altres temes que m’interessin i que em vinguin de gust.
També ha servit per adonar-me que totes les assignatures estan en certa manera relacionades. Molts dels aspectes que hem treballat els havíem mencionat a l’assignatura de sociologia i de didàctica.
De totes maneres, se m’ha fet molt pesat fer més d’una reflexió seguides ja que no he escrit després de cada classe com era convenient. Per tant, si pogués tornar enrere, intentaria ser més constant amb la feina i procurar fer-ho més de mica en mica.
Per tant, penso que és molt bona idea el fet de motivar als alumnes a crear un bloc per a ús acadèmic no només perquè ajuda a recordar la matèria treballada, sinó també per aprendre a ser constant amb la feina i, també, a ser creatiu.
Ara m’he recordat quan era més petita i tenia un diari. M’encantava escriure-hi cada dia i explicar tot el que em passava i sentia. Ara em fa molt il·lusió obrir-lo i tornar-lo a llegir perquè em tornen al cap molt moments. Per això, no m’agradaria que aquest Bloc es quedés com un treball d’una assignatura de la universitat, sinó que es sigui un trosset de mi, on poguí refugiar-me de tan en tan, i que, d’aquí un temps, pugui obrir-lo, llegir les entrades anteriors i recordi diferents coses del meu passat.
He de reconèixer que no sóc una noia gaire fanàtica de les noves tecnologies, ja que em costa bastant aprendre el seu funcionament i sóc bastant antiquada en aquest sentit.
Així doncs, és la primera vegada que escric en un bloc, on tothom hi pot entrar i llegir les meves reflexions. Per això, en el moment que vaig saber que aquesta pàgina també em podria servir en un futur i que estava permès escriure el que volgués vaig pensar que havia estat un bona idea.
Tot i això, em va costar molt posar-me a escriure. No sempre és fàcil donar la teva opinió en temes que no estàs acostumada i que no estàs acostumada a tractar a la teva vida diària.
Per això, he hagut de reflexionar sobre coses que mai m’havia plantejat, i això és molt positiu.
A més, estic contenta d’haver-lo creat i m’agradaria seguir escrivint sobre altres temes que m’interessin i que em vinguin de gust.
També ha servit per adonar-me que totes les assignatures estan en certa manera relacionades. Molts dels aspectes que hem treballat els havíem mencionat a l’assignatura de sociologia i de didàctica.
De totes maneres, se m’ha fet molt pesat fer més d’una reflexió seguides ja que no he escrit després de cada classe com era convenient. Per tant, si pogués tornar enrere, intentaria ser més constant amb la feina i procurar fer-ho més de mica en mica.
Per tant, penso que és molt bona idea el fet de motivar als alumnes a crear un bloc per a ús acadèmic no només perquè ajuda a recordar la matèria treballada, sinó també per aprendre a ser constant amb la feina i, també, a ser creatiu.
Ara m’he recordat quan era més petita i tenia un diari. M’encantava escriure-hi cada dia i explicar tot el que em passava i sentia. Ara em fa molt il·lusió obrir-lo i tornar-lo a llegir perquè em tornen al cap molt moments. Per això, no m’agradaria que aquest Bloc es quedés com un treball d’una assignatura de la universitat, sinó que es sigui un trosset de mi, on poguí refugiar-me de tan en tan, i que, d’aquí un temps, pugui obrir-lo, llegir les entrades anteriors i recordi diferents coses del meu passat.